La Unitat de Diagnòstic i Tractament del Ronc i de les Apnees del Son de l'Hospital Odontològic Universitat de Barcelona és una unitat especialitzada del centre on es presta servei a totes aquelles persones que requereixin una atenció odontològica per presentar problemes als hàbits del son.
La unitat, que nàixer el 2009, rere gairebé deu anys d'investigació, per tal d'estudiar i tractar els trastorns respiratoris del son des d'una òptica innovadora que posi en relleu el paper del/la odontóleg/a en la investigació, el diagnòstic i el tractament d'aquestes patologies.
La principal patologia que es tracta en aquest servei és la síndrome d'apnea i hipoapnea del son (SAHS), un trastorn causat per l'obstrucció de l'entrada de l'aire a les vies aèries durant el son, que s'estima que podrien desenvolupar més de set milions de persones a Espanya, però dels quals només un 5% dels casos està diagnosticat.
El paradigma del ronc ha variat completament amb els anys, ja que, antigament es creia que roncar era un indicador d'un bon descans i d'un son plaent i reparador; i actualment, s'ha corroborat que el ronc podria ser un primer indici de dificultats respiratòries durant el son i, en conseqüència, s'ha de valorar per un especialista. Segons les estadístiques, en persones majors de 50 anys, el 60% dels homes ronquen i el 40% de les dones, també.
A vegades el ronc constitueix una simple "incomoditat social", que no afecta la qualitat de vida del pacient, encara que sí als que l'envolten. No obstant això, en altres ocasions, és un primer indici d'una patologia més greu que sí que pot afectar la seva qualitat de vida. Algunes d'aquestes manifestacions clíniques, tant físiques com psicoemocionals, que poden anar aparellades al SAHS són: somnolència diürna, hipertensió arterial i/o diabetis resistents als tractaments, depressió, fatiga, falta de concentració, descens del lívid, rendiment intel·lectual, etc.
És important tractar aquestes patologies, no només per les seves conseqüències directes a la salut del pacient, sinó perquè s'ha constatat que en nens porta com a conseqüència tenir un caràcter irritable, ser inquiet, tenir dèficit d'atenció i/o baix rendiment escolar, patir dèficit o retard al creixement, etc. I als adults, segons els estudis, els SAHS incrementen el risc de patir accidents laborals i de trànsit (especialment en homes), i s'associen a la ingesta d'alcohol.
En aquesta unitat el diagnòstic es duu a terme mitjançant una minuciosa història clínica protocol·litzada a la qual s'inclou un interrogatori exhaustiu i una exploració física completa, així com la realització d'una sèrie d'exploracions complementàries. Cada cas s'estudia i es personalitza en funció del motiu de consulta i de les troballes clíniques.
Utilitzen tècniques habituals de revisió i tècniques d'exploració clínica funcional de l'articulació de la mandíbula (Articulació temporomandibular - ATM). També realitzen exploracions complementàries per imatge, com són les radiografies intra i extrabucals, la tomografia, o les proves poligrafies. I, en funció dels resultats d'aquestes exploracions, consideren la necessitat de sol·licitar una Polisomnografia (PSG) o de derivar al pacient al professional més indicat per a una interconsulta.
Convé destacar que recentment aquesta unitat ha iniciat estudis on es valora l'efecte del Dispositiu d'Avanç Muscular (DAM) en la millora de la qualitat de vida del pacient, reduint les manifestacions clíniques creuades i la incomoditat social que suposen els roncs; unint-se així a les últimes tendències i de major actualitat mundial en l'àmbit de la salut.